Ja està. Ja s’ha acabat. Vaig dir que no ho miraria però, tot i que no m’interessava gens, al final... bé, pura curiositat. Total, ells tampoc sabien qui estava connectat o no.
El meu bloc no va sortir nominat, clar. Tan sols vaig tenir dues propostes i sospito que en Joan ho va fer per
quedar bé, però segur que va votar la fleuma de la Victòria, tan fineta ella, tan femenina, tan dolça, ella i els seus ridículs quadrets de casetes brodades, els seus coixinets de trossos de roba i les seves fundes de mòbil de ganxet... ves, quines ximpleries. No la suporto. No la trago. Crec que és una hipòcrita. Segur que em fa bon paper a la xarxa però després em deu criticar per mail.
Sí, tota aquesta gent es deuen escriure... els seus correus electrònics deuen treure fum i no m’estranyaria gens que parlessin malament de mi. Noto que tenen una actitud estranya quan jo entro. I quan faig comentaris... Un dia la del
Parlem de llibres es va saltar el meu comentari. Va contestar tothom menys a mi. No li vaig dir res. Ella sabrà perquè ho va fer.
La que no aguanto és la Josefina. No sé qui es pensa que és... L’altre dia vaig llegir a uns comentaris que vol escriure un llibre recollint els seus millors posts... Els seus millors posts!! ha ha ha ha... pobre dona. No en vendrà ni un.
M’agradaria trobar la manera de fer desaparèixer els blocs d’aquesta gent que es creu millor que jo.
