Pobres ulleres, a ningú li agrada estar sol. Sort que han trobat un amic.
Imaginar unes ulleres amb vida pròpia ja ho has fet a alguns dels teus altres relats però aquest és el més poètic i t'ha quedat molt bé. I això que sempre dius que els mini-relats no estan fets per tu. :-))
M'ha agradat molt, a veure si molta gent el ve a llegir en aquest blog mig amagat que tens. :-DD
MAC i XEXU.- Siiiiiiii? De veritat us agrada aquest relat tan petit? :-)) M'ha costat adaptar-lo als caràcters exactes d'aquesta cosa tan "limitada" que és el Twitter i que gairebé no sé com funciona... Però m'ho he passat bé fent quatre relats diferents hehe
Ha! I tant que m'atreveixo! Així que cantó fosc, eh? Realment, no sé si mai havia topat amb aquest blog... Trobo estrany que no l'hagués vist abans per enlloc! Suposo que es veu des del teu perfil, no?
En tot cas, bon micro-relat-tipus-tuit. Ja he trobat el quart!
CARME, Jo crec que ploren les ulleres, però com ell (o ella) les porta posades, sembla que plori ell (o ella)... S'han perdut, pobretes... Esperem que algun dia l'amo (o mestressa) les trobi! ;-))
YÁIZA, Però si aquest blog va ser creat només per fer broma! Té gairebé un any de vida i CINC posts!! :-DD No, dona, no et penso pas destrossar el blog, tothom té dret a defensar el que pensa, encara que s'equivoqui hehehe només et volia fer una pregunta... tu, quina especialitat vols fer? :-DDDD
Mida Twitter però molt i molt bo. :-))
ResponEliminaPobres ulleres, a ningú li agrada estar sol. Sort que han trobat un amic.
Imaginar unes ulleres amb vida pròpia ja ho has fet a alguns dels teus altres relats però aquest és el més poètic i t'ha quedat molt bé. I això que sempre dius que els mini-relats no estan fets per tu. :-))
M'ha agradat molt, a veure si molta gent el ve a llegir en aquest blog mig amagat que tens. :-DD
Tots preocupant-nos pels ulls rere les ulleres, i al final resulta que és de les ulleres mateix que s'ha de tenir cura.
ResponEliminaMAC i XEXU.- Siiiiiiii? De veritat us agrada aquest relat tan petit? :-))
ResponEliminaM'ha costat adaptar-lo als caràcters exactes d'aquesta cosa tan "limitada" que és el Twitter i que gairebé no sé com funciona... Però m'ho he passat bé fent quatre relats diferents hehe
Sí que és bo i amb una punta de misteri ulleril... plora perquè porta les ulleres o ploren simplement les ulleres?
ResponEliminaNo em diguis que la resposta no podria donar mil converses i discussions. :D
Ha! I tant que m'atreveixo! Així que cantó fosc, eh? Realment, no sé si mai havia topat amb aquest blog... Trobo estrany que no l'hagués vist abans per enlloc! Suposo que es veu des del teu perfil, no?
ResponEliminaEn tot cas, bon micro-relat-tipus-tuit. Ja he trobat el quart!
Vaig a tafanejar una mica què dius per aquí!
Ei! Ull, que ara també vigilo aquest blog, eh! No l'aprofitis per "destrossar-me" per la meva Defensa del Conte al blog del Macip! =D
ResponEliminaCARME, Jo crec que ploren les ulleres, però com ell (o ella) les porta posades, sembla que plori ell (o ella)... S'han perdut, pobretes... Esperem que algun dia l'amo (o mestressa) les trobi! ;-))
ResponEliminaYÁIZA, Però si aquest blog va ser creat només per fer broma! Té gairebé un any de vida i CINC posts!! :-DD
No, dona, no et penso pas destrossar el blog, tothom té dret a defensar el que pensa, encara que s'equivoqui hehehe només et volia fer una pregunta... tu, quina especialitat vols fer?
:-DDDD
Anatomia patològica, per tractar amb morts que no em preguntin per què vaig triar aquesta especialitat...
EliminaNo, dona, si els morts no t'ho preguntaran... Només els vius... i una mica punyeterets ;-))))
EliminaM'encanten els relats on les coses inanimades -com les ulleres- tenen pensaments i sentiments.
ResponEliminaPobretes ulleres :)
Petitó com el bloc, però t´ha quedat una monada ;)
ResponElimina